El vidre, a Vimbodí té el seu origen en l'edat mitjana, concretament al s.XII
El primer forn de vidre documentat i datat el 1188, dins del terme municipal de Vimbodí i Poblet, era el del vidrier Guillem, situat als voltants de la font de Nerola, que va contribuir a l’inici de la construcció del monestir de Poblet.
És a principis del s. XX quan la producció del vidre a Vimbodí es converteix en la indústria més important del municipi, s’instal·len diferents forns de vidre a la vila i arriben mestres vidriers d’arreu de Catalunya (Fulleda, Mallorca, Ordal, Arenys de Mar,... ).
En aquells anys Vimbodí gaudia de diferents aspectes físics fonamentals per a la fabricació de vidre: la proximitat als boscos per abastir de fusta o llenya i per fer funcionar els forns; la proximitat a les matèries primeres com les arenes de la pobla de Segur o del port de Tarragona; per la facilitat d’obtenir calç per al procés de fundició i excel•lents argiles necessàries per a la construcció dels forns de fusió; i finalment per l’existència a Vimbodí de l’estació de ferrocarril amb moll de càrrega.
La indústria del vidre de Vimbodí va funcionar al llarg de mig segle. Es fabricaven objectes per a diferents usos: industrial, religiós, decoratiu, agrícola i especialment d'ús domèstic. Es feien principalment porrons, setrills i garrafes de vidre català verd i blanc, i en menys quantitat càntirs, salers, abeuradors de canaris, ratetes i altres peces d'artesania.
La indústria del vidre va suposar un important canvi social i demogràfic en la població. A Vimbodí no hi havia tradició vidriera, com a conseqüència va haver una important immigració de mestres vidriers - que més endavant els aprenents van acabar com a mestres de l’ofici -, van sorgir nous oficis relacionats amb el vidre com el sargaire, el llenyataire o el fogoner; i molts van deixar la pagesia per l’industria. Per altra banda, la fabricació del vidre també va donar a conèixer el municipi a altres poblacions de Catalunya on principalment anava destinada la producció del vidre de Vimbodí.
Després de cinquanta anys d’indústria del vidre, van desaparèixer definitivament les fàbriques i avui queda el seu record al Museu i Forn del Vidre.